Al·lèrgia a les pantalles

Al·lèrgia a les pantalles

Fills d’empleats de Sillicon Valley, al cole sense ordinadors

Any 2016. Segle XXI. Les noves tecnologies són en boca de tothom. Els nens les fan servir des que són ben petits i les escoles s’esforcen perquè les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’integrin a l’aula i a les metodologies del professorat. Doncs bé, en aquest context, hi ha centres on els alumnes no toquen un ordinador fins als 13 anys. Això passa a les 160 escoles dels Estats Units que empren el mètode Waldorf, un sistema que es basa en l’aprenentatge a través de l’activitat física i de les tasques manuals i creatives. Sense dispositius electrònics ni pantalles, els alumnes d’aquests centres aprenen “fent”, associant el coneixement a activitats concretes que incitin la seva curiositat i la seva felicitat per adquirir coneixements.

A primera vista, pot semblar un plantejament hippie. I potser us esteu imaginant que els alumnes d’aquestes escoles són fills i filles de famílies que viuen a la muntanya, aïllades del món, sense tele i sense mòbil. Doncs res més lluny de la realitat. Tres quartes parts dels estudiants de l’escola Waldorf de Peninsula, a California, són fills d’empleats de grans empreses de Sillicon Valley com Google, Yahoo, Apple, eBay i HP.

Tot i que a casa tenen mòbils i tauletes amb connexió a internet, quan són a classe només veuen papers, pissarres, llapis i llibres. Fins als 13 anys no toquen un ordinador i els mestres tampoc fan servir cap dispositiu electrònic per impartir les classes. Per què? Els pares i mares d’aquests nens i nenes consideren que “les pantalles pertorben l’aprenentatge”.

“Les pantalles inhibeixen la interacció”, diuen els defensors del mètode

En un reportatge al diari Le Monde, Pierre Laurent, que treballa a Microsoft i porta al seu fill a aquest centre de Peninsula afirma que l’ordinador no és més que una eina. “Qui només té un martell pensa que tots els problemes són claus. Per aprendre escriure és important poder fer grans gestos i les matemàtiques passen per la visualització de l’espai. Els ordinadors fan disminuir les experiències físiques i emocionals”, deia. Altres defensors del mètode fins i tot han afirmat que les pantalles “inhibeixen el pensament creatiu, el moviment, la interacció humana i la capacitat d’atenció”.

És obvi que les pantalles per les pantalles no porten enlloc. És igual ensenyar a sumar en una pissarra que amb una tauleta. Però on queden en aquest escenari les competències per entendre els missatges que reben els alumnes quan surten de classe? Com aprenen a descodificar i avaluar el que diuen els mitjans de comunicació i les noves tecnologies? Per Roberto Aparici, obviant aquests coneixements, estem generant un nou analfabetisme. A partir de quina edat s’ha de començar a educar als alumnes en aquest aspecte? Es pot fer sense pantalles?

Fins a quin punt té sentit limitar l’educació dels pre-adolescents al llapis i al paper si quan arriben a casa xategen amb els seus amics per whatsapp, s’entretenen a Youtube i s’informen a la Wikipèdia? L’escriptor i filòsof Pierre Levy afirma que les noves tecnologies de la informació i la comunicació no són només entreteniment i difusió, sinó que també són fonts d’aprenentatge, de manera que hauríem de tractarles com a tecnologies intel·lectuals. La pregunta és: Des de quina edat?

By with No Comments 1

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *