La unió fa la força, també a l’aula

La unió fa la força, també a l’aula

Les TIC són clau per l’aprenentatge col·laboratiu

La unió fa la força. I no només ho diu el refranyer. La ciència ha demostrat que l’intercanvi, la socialització i l’activitat grupal han estat factors decisius en el desenvolupament humà. El motiu? Som éssers socials que vivim relacionant-nos amb altres éssers i els grups són la manera d’expressar els vincles que s’estableixen entre nosaltres. Lev Semiónovich Vygotski, un destacat teòric del desenvolupament, afirmava que l’aprenentatge en grup té beneficis cognitius i afectius perquè “estableix un vincle dialèctic entre el procés educatiu i el procés de socialització humana”.

Això explica que, a vegades, els alumnes tenen més èxit que el professor a l’hora de fer entendre un concepte a un altre alumne. La raó d’aquest fenomen és que els companys de classe estan més a prop entre ells pel que fa al desenvolupament cognitiu i a l’experiència en la materia que s’estudia. A més, l’alumne que aprèn no és l’únic que treu profit de l’intercanvi, sinó que l’estudiant que explica millora la seva comprensió. Per tot això, la col·laboració i la interacció entre els estudiants són factors claus per la millora del rendiment escolar.

Com explica el cap de la divisió de polítiques sectorials, TIC i Educació de la Unesco, Francesc Pedró, a més d’una gran dosi de motivació per l’aprenentatge, les activitats cooperatives “aporten als estudiants l’oportunitat de desenvolupar amb èxit competències més complexes que les que podrien arribar a generar per sí mateixos”. No estem parlant de fer treballs en grup, sinó de compartir el que cada alumne sap o ha après.

Abans, l’aprenentatge col·laboratiu es limitava a interaccions presencials, però ara, internet obre un ventall d’activitats conjuntes entre alumnes d’arreu del món. A més, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són precisament el que utilitzen els joves per relacionar-se, comunicar-se i interactuar; de manera que són una eina molt útil per fomentar l’aprenentatge col·laboratiu.

En l’aprenentatge col·laboratiu, els alumnes esdevenen constructors dels seus propis coneixements i els professors es converteixen en supervisors

La prova de l’èxit és l’anomenat Knowledge Forum, una plataforma gratuïta que fomenta la construcció col·laborativa de coneixement fent que els alumnes exposin les seves idees (en forma de preguntes o afirmacions) en una base de dades compartida i classificada pels mateixos estudiants. D’aquesta manera, alumnes del mateix centre o fins i tot d’escoles d’altres països poden participar en la construcció d’un coneixement comú sobre qualsevol tema. A més, les avaluacions d’aquests projectes reflecteixen una millora en els resultats dels alumnes que hi participen, especialment, els que solen tenir un rendiment mitjà i baix.

A Amèrica Llatina ja ho han comprovat. Brasil ha posat en marxa una xarxa d’aprenentatge en temes científics i a Mèxic, el projecte El aula del futuro convida als alumnes a compartir els apunts o les opinions que tenen emmagatzemats al telèfon, a l’ordinador o a la seva tauleta en espais col·laboratius públics. “Amb aquest enfocament, la feina desenvolupada en un dispositiu personal contribueix ràpidament al treball grupal, potenciant el sorgiment de dinàmiques de comparació, anàlisi i discussió”, explica Pedró.

L’observació passiva i la memorització han de donar pas a la confrontació d’opinions i al coneixement compartit. Les claus de l’èxit són la cooperació, el treball en equip, la comunicació i la responsabilitat. Quatre eixos que són els fonaments, per exemple, de Quiosco Foro Multimedia i SpeakEasy, dues aplicacions que estructuren les interaccions comunitàries entre els estudiants i, a la vegada, fomenten la participació equitativa i inclusiva.

Begoña Ros, professora de Pedagogia a la Universitat de Barcelona i especialista en l’ús de les TIC en l’àmbit educatiu, explica les regles del joc: “Els alumnes desenvolupen les seves pròpies estratègies d’aprenentatge, assenyalen els seus objectius i reptes, a la vegada que es responsabilitzen de què i com aprenen. La funció del professor és donar suport a les decisions de l’alumne”.

Imaginem-nos-ho. Professors que es converteixen en facilitadors o supervisors; i alumnes que esdevenen constructors, descobridors o transformadors dels seus propis coneixements. Els alumnes milloren el seu rendiment i, de retruc, estem construint una cultura de col·laboració entre mestres i estudiants que potencia una altra manera de pensar, de participar, de compartir coneixements, de valorar les aportacions alienes i de sentir un projecte comú com a propi.  Potser val la pena provar-ho, no?

By with No Comments 0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *