El Dia de l’Home i el “control inevitable”

El Dia de l’Home i el “control inevitable”

Apunts del que estem aprenent als tallers

La violència de gènere no és només un insult, un crit o una bufetada. També és control i ara aquest control pot exercir-se a través de les xarxes socials. Sobre aquest eix va girar una de les activitats que la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Comunitat de Madrid va organitzar per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Durant tot el mes, Passaport Digital va impartir el seu taller “Violència de gènere a cop d’app” a alumnes de Secundària i Batxillerat de quatre instituts dels barris madrilenys de Vallecas, Usera, Carabanchel i Villaverde a les seves respectives biblioteques públiques. Com sempre, ensenyem i aprenem al mateix temps. I com sempre, en compartim el resultat en forma d’anotacions.

Quan és el Dia de l’Home?

No és una pregunta que s’hagi repetit en tots els tallers, però l’hem sentida sovint i resumeix un fet que observem habitualment: els adolescents no tenen ni idea del que és el feminisme. Se sorprenen quan els expliquem que el feminisme defensa que els homes i les dones tinguin els mateixos drets i que gràcies al feminisme, les dones podem votar, podem divorciar-nos, podem viatjar a l’estranger i obrir-nos un compte corrent sense permís dels nostres marits o germanes, podem accedir a càrrecs de responsabilitat o podem avortar. Creuen que es tracta d’una ideologia que persegueix la supremacia de les dones i alguns fins i tot parlen d’ “hembrismo”, un terme inventat pel post masclisme amb la intenció de denigrar la lluita per la igualtat, juntament amb les fal·làcies de les denúncies falses i els homes-víctima.
De la mateixa manera, molts pensen que la violència de gènere és la que exerceixen els homes sobre les dones i viceversa. Fins i tot amb les dades a la mà, costa fer-los entendre que la violència masclista té una única direcció (homes contra dones) i un únic responsable: el sistema patriarcal en el qual estem immersos des que naixem.
Aquest desconeixement fa que molts no vegin la necessitat de reivindicar la lluita feminista i preguntin “quan és el Dia de l’Home?”.

El control en la parella: negatiu però inevitable

A la pregunta “veieu lògic que un noi li demani a la seva companya que li ensenyi el mòbil?”, la majoria d’alumnes respon amb un “no” rotund. Un “no” que es dilueix quan la pregunta és “heu ensenyat el vostre mòbil a la vostra parella quan us l’ha demanat?”. És a dir, la majoria d’adolescents identifiquen el control i el rebutgen, però senten que és un factor intrínsec de la relació de parella. “No hauria de ser així però passa”, assumeixen.
I alguns fan un pas més enllà: “Jo l’hi he ensenyat el mòbil perquè no tinc res a amagar, però després li he demanat que em m’ensenyés el seu”. Triomfa l’“i jo més” i no el senzill “no” davant d’un gest que amaga control i falta de confiança.
Hem observat també que, al marge de la idea de l’amor romàntic que encara arrosseguen, un dels motius que els condueix a sucumbir davant del control és la seva baixa autoestima. Especialment, la de les noies, que pensen que les seves parelles poden anar-se’n amb una altra a qualsevol moment” i per això “cal lligar-los curt”.

Contra el masclisme, educació

Una de les coses que més ens ha sorprès és que, al final del taller, quan parlem del futur i les noves generacions, tots coincideixen a l’hora de triar la millor recepta per aconseguir la igualtat real: l’educació. Ningú parla de política ni de lleis, tots creuen que l’única manera de trencar els estereotips de gènere que homes i dones carreguem a l’esquena és conscienciant-nos des de nens.

By with No Comments 0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *