Així ensenya el millor mestre d’Espanya

Així ensenya el millor mestre d’Espanya

César Bona basa la seves metodologies en l’empatia

“Tant me fa els excel·lents que traieu als exàmens si no sou bones persones. El que m’importa és que sigueu bones persones i tracteu als altres amb respecte. Després us exigiré tota la resta”. Així es va presentar el primer dia de classe en una escola de Muel (Zaragoza) el senyor César Bona, un dels 50 millors mestres del món, segons el Global Teacher Prize, el Premi Nobel dels professors.

Molt abans de ser guardonat com el  millor mestre d’Espanya, la seva metodologia ja es basava en l’empatia, en la seva capacitat de detectar què necessiten els alumnes i què els pot motivar. Conscient que “és difícil ensenyar a algú que no coneixes”, aquest aragonès de 43 anys s’apropa als alumnes preguntant-se què pot aprendre d’ells. “Si, com a mestres, volem ensenyar, no podem deixar d’aprendre”, explica a La nueva educación. Los retos y desafíos de un maestro de hoy (Editorial Plaza y Janés): “Ens encaparrem tant en ensenyar als nens que ens oblidem de convidar-los a aprendre”.

“Internet és un oceà, on pots trobar tresors però també llaunes oxidades”

Bona és un sac sense fons de passió, de creativitat, de sensibilitat, d’actitud, de motivació. Va combatre l’absentisme escolar fent que els alumnes d’una classe li ensenyessin a tocar el cajón flamenc i va fomentar la cohesió en una aula muntant una pel·lícula de cine mut en què els protagonistes eren dos alumnes que no es parlaven.

Ens agrada i us recomanem el seu llibre perquè és un professor que viu i ensenya al segle XXI, perquè trenca els motlles de la metodologia tradicional, perquè escolta als alumnes i perquè reivindica el sentit crític en l’ús de les noves tecnologies. Hi ha un paràgraf del llibre que il·lustra de manera excel·lent el què entenem per alfabetització multimèdia.

“Abans, quan jo estudiava a l’escola, el llibre era la nostra única finestra al món i el que llegíem era el que havíem de repetir, la veritat universal. Ara, en canvi, comptem amb una eina fabulosa: internet. Tenim la possibilitat d’ensenyar als alumnes a investigar, de convidar-los a investigar. També és el moment de dir-los que internet s’assembla a un oceà, on pots trobar tresors però també llaunes oxidades. Hem d’ensenyar-los a comparar la informació, a contrastar-la, a ser crítics amb allò que llegeixen”.

“Els nens no són els adults del demà, sinó els habitants del present”

El millor de tot és que César Bona no és un teòric, sinó que tot el què explica ho ha posat en pràctica. A Muel, un poble de 1.400 habitants, va arribar un circ i Bona va fer que els alumnes l’investiguessin i es preguntessin què és un circ, què implica, com viuen els animals… Un experiment que va derivar en El Cuarto Hocico, una protectora d’animals virtual creada pels alumnes que ha anat creixent i s’ha estès a altres pobles.

A través d’una activitat engrescadora perquè fugia de la norma, els alumnes van observar el seu voltant, es van informar, es van qüestionar la realitat, van contribuir a canviar-la i es van sentir protagonistes d’un procés. Van tenir la seva primera experiència com emirecs, és a dir, com a receptors i a la vegada emissors d’informació. Van participar en la societat perquè tenen molt a dir i a aportar.

Com diu César Bona, els llibres són una eina fonamental, però no són la guia de la vida. Els alumnes han d’aprendre coses que no surten als llibres. Se’ls ha de motivar, se’ls ha d’estimular la creativitat i el sentit crític perquè “no són els adults del demà, sinó els habitants del present”.

By with No Comments 0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *