Connectats en soledat

Connectats en soledat

Les noves tecnologies, ens uneixen o ens aïllen?

Què passaria si visquessis la resta de la teva vida sense mòbil? El 70% dels joves d’entre 16 i 26 anys es sentirien aïllats, sols i en risc d’exclusió, segons un estudi del Centre Reina Sofía sobre Adolescència i Joventut. La raó es que el reconeixement general de les noves tecnologies i les xarxes socials com el lloc on s’ha de ser genera nous processos d’integració i exclusió entre adolescents. Perquè, com diu l’estudi, “o tot passa a les xarxes socials o les coses que passen a fora es gestionen i es preparen a les xarxes socials”. Per tant, si no hi ets, t’enfrontes a dos “perills”: que els amics s’oblidin de tu i sentir-te incomunicat.

De fet, Sherry Turkle, professora de l’Institut Tecnològic de Massachussets que porta anys investigant com es relaciona la societat nordamericana amb les noves tecnologies, ha observat que cada vegada son més els joves que pateixen ansietat quan no tenen el mòbil perquè s’han acostumat a compartir el que senten les 24 hores del dia. No fer-ho durant una estona accentúa l’absència de relacions, que amb les xarxes socials estan sempre presents.

Les xarxes, doncs, han canviat la manera de relacionar-nos amb els altres, però també la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos. Turkle, que és autora del bestseller Alone Together (Junts en soletat), apunta que, malgrat les infinites possibilitats que brinda la tecnologia, les xarxes acaben erosionant la tolerància a la soledat perquè busquem a la gent únicament per no estar sols, no per crear veritables llaços afectius. En una conferència de la plataforma TED, la psicòloga explica que les tres fantasies que ens brinda tecnologia -segons ella, omnipresència, atenció 24 hores i sensació de no estar sols- fa que acabem esperant més de la tecnologia i menys de la gent”.

Sherry Turkle: “Les xarxes socials acaben erosionant la tolerància a la soledat”

A més, sense aquestes tres fantasies sentim que estem perdent oportunitats. Però quan estem connectats, ens estressem quan veiem (al Facebook, al Twitter, a l’Instagram) que els altres estan fent coses més interessants que nosaltres. Els americans han batejat aquesta por social amb el nom de FOMO (fear of missing out, por a perdre’s alguna cosa). Segons un estudi de JWT, tres de cada 10 persones d’entre 13 i 34 anys han experimentat aquesta sensació. Especialment, quan veuen que els seus amics fan coses a les que no els han convidat a participar. Una altra paraula de nou encuny, com informava fa una setmana El País, és nomofòbia, la por a estar sense el mòbil. Revisem el telèfon intel·ligent unes 150 vegades al dia, de mitjana. El 87% dels espanyols el té al costat les 24 hores i un 80% confessa que el primer que fa quan es lleva és mirar el telèfon, segons un informe de la Societat de la Informació a Espanya de Telefónica.

Sembla que si estem connectats, ens sentim menys sols. Però potser estem “connectant” amb tres o quatre persones virtualment mentre som al sofà de casa, sols físicament. De fet, l’escriptor Jordi Soler parlava fa uns mesos a El País de la soletat social a la que ens conviden els mòbils i les tauletes. “Estem permanentment distrets, amb l’atenció posada en massa coses simultàniament i això ens fa vulnerables, hem obert massa portes i l’atenció que requereix atendre-les a totes ens va condemnant poc a poc a la individualitat, ens va convertint en individus que en tenen prou amb ells mateixos, que poden prescindir, cada vegada amb més confort, de la vida en comunitat”.

Tot i reconèixer les enormes virtuts de les noves tecnologies, Soler també veu necessari identificar-ne els defectes i, per ell, el principal és que han aconseguit “atomitzar a la societat”. Si mirem enrera, comprovem, per exemple, que l’acte col·lectiu d’asseure’s al voltant del foc es va actualitzar amb el tocadiscos o la televisió durant el segle passat. Com el foc, tant la música com la tele eren “dos grans pretextos per conviure amb l’altre”, però avui, insisteix Soler, “aquest paisatge ha estat erradicat, s’ha atomitzat, cada individu mira el què vol a la seva tauleta, a la seva habitació i en solitari”.

Connexió o distracció? Unió o aïllament? Potser els guanys que impliquen les noves maneres de comunicar-nos ho seran de tot quan prenguem consciència de les pèrdues que suposen.

By with No Comments 0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *