El negoci dels professors creatius

El negoci dels professors creatius

La innovació educativa es pot comprar a Internet

Quin és el millor professor que has tingut mai? Pren-te el teu temps. Ho tens? És probable que t’hagi vingut al cap el nom d’un professor o professora que feia classes originals, que posava en pràctica mètodes diferents de la resta de mestres, que et sorprenia. Hi ha docents creatius i d’altres que ho són menys, però això últim ha deixat de ser un problema. Això sí, també s’ha convertit en un negoci. Als Estats Units hi ha professors que estan guanyant diners gràcies a les seves idees. Ho fan a través de la plataforma Teacherspayteachers, on els mestres creatius venen els seus, recursos, mètodes i estratègies a d’altres que no ho són tant.

És ètic cobrar a canvi de recursos educatius? El fundador de la plataforma, Paul Adelman, té clar que no fer-ho és una fantasia. “Qui demanaria a altres creadors de continguts que els oferissin gratis? Qui demanaria a J.K Rowling que no cobrés pels seus llibres o a Cold Play que regalés la seva música? Per què els professors han de ser diferents?”

Adelman equipara els docents als músics, als escriptors, als creadors. Al cap i a la fi, com els alumnes que tenen asseguts a classe, ells també són emirecs. És a dir, reben missatges d’altres però també n’emeten de propis. No haurien de ser simples reproductors que vomiten la mateixa classe any rere any. Com deia el bibliotecari americà John Cotton Dana: “Qui s’atreveix a ensenyar mai hauria de deixar d’aprendre”.

Teacherspayteachers ha facturat 175 milions de dòlars

Els docents creatius ho fan i els que no ho fan -però tampoc tenen temps ni ganes de replantejar la seva metodologia- poden modernitzar el seu missatge a cop de targeta. Tot i així, continuen essent reproductors d’idees, de recursos, de metodologies ja existents creades per altres.

Als Estats Units, els més de tres milions de professors que venen les seves idees mitjançant Teacherspayteachers han facturat 175 milions de dòlars i aquest any, un de cada tres s’ha descarregat algun recurs. N’hi ha que valen un dòlar, però d’altres superen els 50. Pels docents creatius és un ingrés extra. Pels qui no ho són tant, la solució a un problema.

Funcionaria aquest model a Espanya? En un moment en què les iniciatives col·laboratives es multipliquen, no seria d’estranyar que els docents creatius s’animessin a compartir les seves idees i, més encara, cobrant. La pregunta és si tindrien compradors. Els professors no creatius saben que no són creatius? I si ho saben… pensen realment que és un problema? I si creuen que sí… pagarien per solucionar-lo?

By with No Comments 0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *