Per què són nous els nous mitjans de comunicació?

Per què són nous els nous mitjans de comunicació?

Els nous mitjans, segons Lev Manovich

Ja fa molt temps que parlem de noves tecnologies i de nous mitjans. Tant, que l’adjectiu “nou” ha perdut el seu sentit. Tot i així, potser no ens haguem parat a pensar detingudament per què ens referim d’aquesta manera a les tecnologies i als mitjans que fem servir actualment. Per què són nous els nous mitjans de comunicació, per exemple?

A El llenguatge dels nous mitjansLev Manovich ens dóna totes les respostes. Es tracta d’una anàlisi que ens ajuda a entendre per què els nous mitjans suposen un punt d’inflexió respecte al model comunicatiu anterior i ens situen en un nou paradigma. Anem a enumerar els exemples més significatius i més comprensibles per a la majoria dels mortals. Manovich és professor de ciències de la computació a la Universitat de Nova York i un referent teòric quan es parla de nous mitjans.

Un article imprès en paper no permet ser manipulat. Una veu que ens arriba a través d’ones hertzianes no permet ser editada

En primer lloc, hem de tenir en compte que els nous mitjans són programables. I aquesta és la diferència més important respecte als vells perquè no hi ha cap precedent històric d’un mitjà que abans permetés ser programat. És per això que no és possible comparar els nous mitjans amb els vells mitjans, ja que la seva lògica de funcionament és molt diferent. Els nous mitjans, explica Manovich, són programables perquè són, en essència, una representació numèrica i, per tant, poden estar sotmesos a qualsevol manipulació algorítmica. Una suma de zeros i uns, en definitiva. O el que es coneix com a software. Visualitzem els vells mitjans com la premsa, la ràdio i la televisió i la diferència es comprèn ràpidament. Un article imprès en paper no permet ser manipulat. Una veu que ens arriba a través d’ones hertzianes no permet ser editada.

Aquesta gran diferència entre els nous i els vells mitjans serveix per introduir-ne una altra. I és que gràcies al fet que els nous mitjans són programables, aquests permeten automatitzar moltes operacions de creació, manipulació i accés. Pensem, en aquest cas, en els gestors blocs com WordPress o de vídeos com YouTube. No cal que tinguem grans coneixements per fer servir els nous mitjans perquè una gran part de la feina que en els vells havien de fer tècnics especialitzats, en els nous mitjans ens ve feta pel software.

Però el que d’entrada sembla un avantatge, per Manovich també es pot interpretar com un inconvenient. Adverteix que el software limita el nostre procés creatiu com a humans. És a dir, podem o sabem fer amb el programari el què el programari ens permet que fem o fins on arriben els nostres coneixements. Però la gran majoria de nosaltres no sabríem desenvolupar un software que ens permeti crear d’una altra manera. La nostra creativitat està limitada pel que ens permet el software.

Els nous mitjans redefineixen el concepte d’autor

Una altra característica important dels nous mitjans és que comparteixen el mateix codi digital. Això fa possible que els puguem reproduir en una mateixa màquina (ordinador, tauleta i mòbil) o que un contingut dels media pugui existir en diferents versions que, al mateix temps, són potencialment infinites. Això explicaria, segons Manovich, per què l’autor dels continguts està perdent el prestigi del que gaudia fins ara. I és que aquesta característica dels nous mitjans redefineix, segons el teòric, el concepte d’autor.

La propietat o el que considerem el dret d’autor -explica- s’ha convertit en un prototip i les diferents versions que es fabriquen o circulen son derivades que ens poden semblar tan genuïnes com el contingut original. Així, es fa molt difícil (i en alguns casos impossible) trobar l’autor original d’un contingut. És per això que els nous mitjans ens estan obligant a replantejar-nos el concepte d’autoria. Fer versions és, precisament la feina dels curadors de continguts o els community managers.

Els nous mitjans valoren molt la individualitat i donen a l’usuari la possibilitat de consumir continguts a la carta

Els nous mitjans, a més, tenen en comú que són interactius. Donen al receptor la possibilitat de participar al mateix temps que li permeten convertir-se en emissor de continguts. Però els avantatges per al receptor no acaben aquí. Els nous mitjans també permeten l’accés aleatori als continguts. Això significa, per exemple, que el lector, si vol, ja no ha de fer una lectura lineal de principi a fi, explica per què en el format digital els mitjans han canviat la manera de narrar i presentar la informació, i per què tenim més problemes de comprensió lectora.

Finalment, també és important destacar que els nous mitjans valoren molt la individualitat i donen a l’usuari la possibilitat de consumir continguts a la carta. Un factor que ha fet augmentar el consum de continguts audiovisuals en línia al mateix temps que, com saben molt bé els anunciants, també ha fragmentat l’audiència.

A la pregunta “Per què són nous, els nous mitjans?”, aquestes són algunes de les respostes que ens dóna Manovich.

By with No Comments 0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *