Whats App? It’s up to me and it’s up to you!

Whats App? It’s up to me and it’s up to you!

Quan una eina és predominant, és fàcil que el seu ús es converteixi en norma

Primera escena del dia: sona el despertador. Ja no em desperta el rellotge, ho fa el mòbil. Obro un ull mentre allargo el braç per apagar l’alarma i comprovar quina hora és. Amb aquest mateix ull, veig que m’han arribat uns quants missatges de Whats App i, instintivament, els obro. La majoria són de grups que diuen bon dia. Segona escena: trec el telèfon de la butxaca perquè haig de fer una trucada important. Abans de marcar el número, descobreixo que m’han arribat uns quants watsaps més i no puc evitar posar-me a mirar qui m’ha escrit. Resulta que el meu company de feina em reclama urgentment un document que ahir vaig deixar acabat però que ara no troba per enlloc. Li dono explicacions, indicacions i justificacions. Ostres! Ja no recordo a qui havia de trucar! M’ha fugit del cap! No devia ser important? Tercera escena: a mig matí els watsaps se m’estan acumulant, però encara no he trobat un moment per contestar, aprofito que camino pel carrer per fer-ho. Quarta escena: He quedat per dinar amb una amiga, arriba tard i m’avorreixo mentre l’espero. Agafo el mòbil de la bossa per comprovar si algú m’ha tornat a escriure algun watsap. Resulta que no hi ha cap missatge nou i com que ja no tinc cap conversa pendent perquè les he contestat mentre caminava, començo una conversa amb un altre contacte de qui fa dies que no sé res. A més, com que m’estic avorrint, així passo l’estona. Cinquena escena: la meva amiga em posa al dia de la seva vida mentre es pren alguna pausa per contestar watsaps. Es disculpa dient que són urgents i que no poden esperar. Sisena escena: estic conduint i el mòbil no para de sonar, m’estan arribant nous watsaps i el telèfon m’avisa cada vegada que n’entra un de nou. Ara no puc contestar –penso. Esperaré que el semàfor es posi vermell per fer-ho. Però potser ara que el trànsit va més lent puc contestar amb algun “ok”. La resposta és curta i directe, i permet ser escrita de manera molt ràpida. Ho faig.

El 94% de les persones que envien missatges de text a través del mòbil fa servir el Whats App.

odio whtas appSetena escena: surto d’una reunió de feina i em trobo amb 80 missatges per llegir en un dels grups que tinc. Què m’he perdut? Què està passant? – em pregunto. Començo a llegir en diagonal parada enmig del carrer. Resulta que han enviat un vídeo molt divertit i a tothom li fa molta gràcia. Contesto amb quatre emoticones que ploren de riure per dir que a mi també. No he pogut sentir bé l’àudio però per les imatges que he vist semblava molt divertit. Vuitena escena: el meu cap ens comunica que acaba de crear un grup de Whats App per poder parlar de temes de feina. D’aquesta manera, diu, podrem estar en contacte directe entre nosaltres i tots estarem al dia de tot. Novena escena: una altra vegada? El pesat de torn em torna a enviar la típica cadena de missatges que haig de reenviar a deu amics si no em vull morir. És el típic amic-spam o spam-amic. Un dia li diré. Mentrestant, el contesto amb un emoticona. No sigui que es pensi que passo del seu missatge i s’ofengui. Desena escena: arribo a classe de swing. S’acaba la classe i el professor ens proposa si ens volem afegir a un grup de Whats App perquè sapiguem on es faran les properes ballades o ens puguem intercanviar vídeos de les classes. Farta de tant de grup, decideixo dir que prefereixo no afegir-m’hi. Tothom em mira com si fos un ésser antisocial. Però jo he aconseguit no afegir un grup més a la meva llista de xats. Aquest ha estat el meu triomf del dia d’avui amb el Whats App. Onzena escena: cansada, em poso a dins el llit. I quan estic aconseguint agafar el son: “cling”. M’arriba un altre p… missatge de watsap. Qui deu ser a aquesta hora? Però si és la una!  Ja ho miraré demà. O no… I si és important? A aquesta hora potser és alguna cosa greu. Després del meu triomf anterior, em torno a rendir al Whats App.

Espanya és el primer país europeu en el rànquing on més es fa servir aquesta aplicació i el quart a tot el món.

Aquestes onze escenes representen un comportament típic. Com aquestes en trobaríem moltíssimes més d’exemple però són suficients per fer el retrat robot de l’ús que la majoria d’usuaris fem del Whats App. Resulta que 4 de cada 10 persones consultem els missatges que ens arriben a través d’aquesta aplicació diverses vegades cada dia. Contar-les ja ens resulta més difícil. Aquestes diverses vegades poden arribar a ser tantes que en perdem el compte i sembla impossible establir un barem. Però que ningú es pensi que això vol dir que estem enganxats. Repetim el missatge: es veu que es tracta d’un comportament típic i que estem dins l’estadística. No sé si això ens ha de consolar però és el que diuen les dades. Els addictes són els que els provoca angoixa separar-se del seu telèfon mòbil i el consulten de manera compulsiva al llarg del dia. I tot i que no són la majoria, tampoc són pocs. Actualment, tres de cada deu usuaris reconeixen estar enganxats al Whats App. Això és el que revela un estudi del CIS que només ha trobat, atenció, un 4% de la població que consulti el mòbil almenys un cop al dia. Aquests si que no són “normals” com nosaltres, són una rara avis.

caca whats ap

Vivim en un país on actualment ja hi ha més mòbils que habitants i on sis de cada deu persones que en tenen, utilitzen les aplicacions de missatgeria instantània per comunicar-se. Tots opten per fer servir el Whats App (94,6%). És l’aplicació estrella. Aquestes xifres, que ens poden semblar molt obvies, no són les mateixes a tots els països del món. Espanya és el primer país europeu on més es fa servir aquesta aplicació i el quart a tot el món. En el rànquing europeu, per darrere d’Espanya, trobem Itàlia, Holanda i Alemanya; i en el mundial, només ens superen Sudàfrica, Singapur i Hong Kong. A la cua d’Europa hi ha França i al capdavall de la llista per països del món, Estats Units. L’èxit del Whats App a aquestes alçades el sap tothom: és gratuït, ens permet comunicar-nos d’una manera immediata, interactuar en grup i mantenir les relacions amb els nostres contactes. El preu que estem pagant per tots aquests suposats beneficis encara està per veure.

Formar part d’un grup de Whats App de la feina no és obligatori per contracte

El Whats App ja ha demostrat que és una eina que no respecta la privacitat, que pot ser perjudicial per les relacions de parella, que pot ocasionar conflictes en el cas dels grups de feina, que es pot convertir en un instrument de marginació o bulling a les escoles i que és la causa de moltes distraccions al volant. És clar que sempre depèn de l’ús que nosaltres en fem – podem pensar. I és veritat. Som nosaltres que hem i podem decidir quin ús volem fer de la tecnologia. Però en el cas del Whats App, posicionar-se no resulta tan senzill.

Quan una eina es converteix en predominant, com és aquest cas, és fàcil que l’ús que en faci la majoria es converteixi en norma. És a dir, si tots plegats donem per descomptat que els watsaps s’han de contestar al moment, que és de mala educació rebutjar una invitació a un grup o marxar-ne directament, que no passa res per contestar watsaps mentre estem mantenint una conversa presencial amb una altra persona, que és possible caminar pel carrer com uns zombis mentre escrivim o que podem enviar missatges a qualsevol hora del dia, correm el risc de fer d’aquests comportaments un hàbit o un costum acceptat i normalitzat socialment. És llavors quan el que rebutja la invitació a un grup, no contesta de forma immediata o no està sempre localitzable a través d’aquest canal, és vist com una espècie estranya. Per això els experts ens recomanen que marquem els nostres propis límits i que siguem coherents amb nosaltres mateixos. O el que és el mateix, si no volem ser esclaus d’aquestes normes socials no escrites enlloc o simplement no ens agraden, no entrem en el joc.

double check

Això implica que encara que els missatges ens arribin de forma immediata, hem de ser conscients que no cal que la velocitat de la resposta sigui recíproca. S’ha de ser respectuós i pacient amb el temps de resposta de cadascú. Si el cas és que formar part de molts grups de Whats App ens estressa, tenim moltes opcions: silenciar-los, desactivar els avisos, donar-nos de baixa, no afegir-nos a més grups dels que puguem suportar o simplement valorar la conveniència de pertànyer a un grup. Si sempre apliquem el mateix criteri, a ningú li semblarà estrany. Serem coherents. Formar part d’un grup de Whats App de la feina, per exemple, no és obligatori per contracte. Ningú ens hi pot obligar. Tenir un fill no implica que també t’interessin les converses que circulen per Whats App entre els pares de l’escola.

Hi ha a qui li sembla normal deixar una parella, acomiadar un treballador o comunicar una mala notícia per Whats App

fuck whats appDiversos estudis sobre comunicació posen de manifest que quan ens comuniquem en persona, el contingut verbal només representa un 10% de l’impacte del nostre missatge, mentre que la comunicació no verbal (gestos, actitud, mirada…) suposa un 50% de l’impacte total. L’altra 40% de l’abast del  missatge correspon al que es coneix com a comunicació paraverbal (matisos, entonació, èmfasis, pauses…). Això explica molts dels malentesos que es produeixen quan ens comuniquem per Whats App. Per moltes emoticones i majúscules que fem servir, la comunicació en persona té uns matisos que la comunicació escrita no podrà substituir mai. En funció del que haguem de dir, doncs, potser ens hauríem de preguntar més sovint quin és el canal de comunicació més apropiat per fer-ho. En canvi, no sembla que ho fem gaire sovint.

Avui hi ha a qui li sembla normal deixar una parella, acomiadar un treballador o comunicar una mala notícia per Whats App. Hi ha molts exemples de missatges que requereixen d’una comunicació en persona. Però ara mateix, nou de cada deu persones preferim enviar missatges escrits enlloc de parlar per telèfon a l’hora de comunicar-nos perquè sembla que els watsap ens ho posa més fàcil. Tornen a ser dades del mateix estudi del CIS que hem citat abans. Els psicòlegs afegeixen que aquesta facilitat de comunicació també genera addicció i covardia. Addicció perquè podem deixar anar el que sigui, quan sigui i a qui sigui. Només hem de prémer la tecla enviar. I covardia perquè per Whats App ens podem atrevir a dir coses que mai diríem a la cara. Per això el Whats App resulta tan nociu en els trencaments de parella, per exemple.

Més de la meitat de la població considera que l’ús de les noves tecnologies ha incrementat els conflictes familiars

El mateix estudi també explica que una de cada deu persones s’ha penedit d’haver enviat un watsap alguna vegada i que un 5% confessa haver tingut problemes amb altres persones per continguts enviats per ells mateixos. Però agafem-nos a les dades més optimistes. Segons l’estudi del CIS, la majoria de la població pensa que les noves tecnologies l’han ajudat a incrementar les relacions amb familiars que viuen lluny i amb els seus amics de sempre.

Tot i això, és inevitable preguntar-se com pot ser que si actualment més de la meitat de la població considera que l’ús de les noves tecnologies ha incrementat els conflictes familiars, ha reduït la comunicació entre pares i fills, ens aïllen, són una pèrdua de temps i ens han fet perdre la nostra intimitat, no ens plantegem canviar urgentment d’hàbits? Curiós. El problema, una vegada més, sembla que no és la tecnologia sinó com la fem servir. Whats App? It’s up to me and it’s up to you. Serà cosa meva i serà cosa teva decidir quin ús en volem fer.

By with No Comments 0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *