ALCALDE DE JUN: "Només un govern en xarxa es pot beneficiar de la intel·ligència col·lectiva"

[bs_well size="md"]DIGERATI: José Antonio Rodríguez Salas. Expert en: xarxes socials aplicades a la política. Currículum: Alcalde de Jun, un poble de 3.500 habitants, a tres kilòmetres de Granada. El seu compte de Twitter @JoseantonioJun té 384.000 seguidors, molts més que els seus companys de partit (el PSOE) i fins i tot que el seu líder, Pedro Sánchez. Amb la implantació de la teledemocracia i l'ús massiu de les xarxes socials, ha convertit a Jun en una localitat pionera a nivell internacional en iniciatives de govern obert i horitzontal. Tant ell com els treballadors de l'Ajuntament interactuen constantment amb la ciutadania i fins i tot el MIT ha lloat el seu model i pretén extrapolar-lo a grans nuclis urbans. [/bs_well]

Com s'ha convertit Jun en un referent en l'ús de les xarxes socials?

Nosaltres teníem una trajectòria molt potent en la posada en pràctica de la participació horitzontal. Estàvem treballant en xarxa abans que existissin les xarxes socials. Teníem una comunitat virtual, Ciudad Futura Jun, en la qual la ciutadania es trobava, participava i construïa una societat de govern horitzontal. Per això, quan el 2007 va aparèixer la primera xarxa social, Facebook, ens vam sentir molt identificats amb ella perquè s'assemblava molt al que estàvem utilitzant. La gent va sentir aquesta xarxa com quelcom de proper i familiar. Més tard, gràcies a una xerrada amb Andreu Buenafuente abans d'entrar al plató del seu programa per entrevistar-me, em vaig adonar que Twitter era la societat del minut. Ell deia que Facebook li avorria i jo li responia que era allà on la gent es movia i es comunicava. Finalment, després de parlar amb ell, vaig veure clarament que Twitter era el lloc on es feien preguntes ràpides que requerien respostes immediates.

I en aquell moment, el procés va fer un gir.

Sí, perquè la societat del minut trenca l'esquema de la política. Un estudi del Massachussets Institute of Technology (MIT) sobre Jun mostra com, gràcies a aquest model de participació constant, el poble ha passat de tenir un govern piramidal -l'alcalde, els regidors i així baixant fins a la ciutadania- a tenir un govern en xarxa en el qual, a poc a poc, la persona que estava a la cúspide -en aquest cas, jo- es confon amb la resta de la gent perquè tothom parla i es relaciona amb tothom. I tothom ho veu. Hi ha teledemocracia.

Vau tenir resistències a l'hora d'emprar les xarxes socials quan encara se'n sabia poc?

A Jun, no. La resistència va ser externa. Molts socialmedia i gurús de la comunicació se'n reien de nosaltres, sobretot quan el 2009 vaig fer que tots els treballadors públics tinguessin un compte de Twitter perquè es valorés la seva feina. Qui valora la feina d'un escombrariaire a Madrid? Ningú. Però quan els escombrariaires fan vaga i la ciutat està feta un fàstic, la gent veu l'important que és aquesta tasca. Vaig voler donar valor i visibilitat a aquests treballadors. A Jun, un ciutadà escriu a Twitter que un fanal està fos. Hi va l'electricista, que també ho explica en un tuit i finalment el ciutadà penja una foto amb el fanal arreglat. D'aquesta manera, a la societat del minut es visualitza al polític, al funcionari i al ciutadà i quan ets visible, et sents important, i això funciona.

“El 2009 vaig fer que tots els treballadors públics tinguessin un compte de Twitter perquè la seva feina fos valorada”

Si haguessis de triar una acció o una campanya exitosa de Jun a les xarxes, amb quina et quedaries?

Amb tot, perquè la societat del minut és tot. Els polítics tenim tendència a fer alguna cosa important a la vida una sola vegada, però nosaltres cada dia som importants perquè cada dia decidim coses.

S'ha trencat així la bretxa digital al poble?

La bretxa digital es va trencar l'any 1999, quan Jun es va convertir en el primer poble a declarar Internet com a Dret Universal perquè no hi hagués inforics i infopobres. Al principi, vam decidir formar en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a la gent gran del poble perquè si ells s'il·lusionaven, teníem mig camí fet amb la resta d'habitants. En aquella època no hi havia banda ampla, així que vam posar llaunes de patates Pringles ( són les millors antenes wifi que hi ha) a les finestres del centre de formació i amb elles rebíem el senyal de l'Ajuntament. Alguns bancs ens van deixar ordinadors vells i així vam crear nostra primera xarxa wifi. Gràcies a això i a la comunitat virtual en la qual treballàvem es va trencar la bretxa digital.

Sols dir que amb les xarxes socials també estem aprenent a queixar-nos.

Clar! És que no sabem queixar-nos. Quan tenim un problema amb l'Administració, anem al bar, maleïm el polític de torn, però no resolem res perquè el problema segueix on era. En un govern horitzontal com el nostre, la queixa és diària i això és un privilegi perquè permet utilitzar la intel·ligència col·lectiva.

“La societat del minut trenca l'esquema de la política i l'alcalde es confon amb la ciutadania perquè tothom parla amb tothom”

A què et refereixes?

És molt fàcil que un dirigent polític s'equivoqui, però quan en un tema hi participa tota la societat, és més difícil equivocar-se. A més, si cometem errors, hi ha més ganes de resoldre'ls perquè sentim que estem tots en el mateix vaixell. Però només un govern en xarxa i horitzontal pot beneficiar-se d'aquesta intel·ligència col·lectiva.

On queda la transparència en aquesta teledemocracia?

En el cor de tot el procés. A Jun ho retransmetem absolutament tot a través de la plataforma Periscope, des d'un ple fins a les tasques d'extinció d'un incendi.

Com a polític expert en xarxes socials, com ho fan els líders dels partits a Twitter?

Malament, no saben utilitzar-lo. Es limiten a publicar teletips de 140 caràcters basats en les directrius que marca el partit. Jo el faig servir per a tot, escric anècdotes de la meva vida diària que no tenen res a veure amb la meva feina, i això és bàsic perquè la gent vol conèixer a la persona que hi ha darrere del dirigent. Per llançar missatges polítics ja tenim els mítings i les rodes de premsa.

Amb 384.000 seguidors a Twitter, molts més que els seus companys de partit, s'haurà convertit en el gurú del PSOE.

Bé, li vaig fer la campanya a Pedro Sánchez. Em vaig retirar quan va guanyar les primàries per motius personals, però tornaré a portar-li la campanya ara, per a les generals, perquè cal posar-se les piles.

Quin és el partit que millor ho fa a Twitter?

Sens dubte, Ciutadans.