Benvinguts al món irreal
Viure desconnectats de Facebook ens faria més feliços
Les xarxes socials van arribar per quedar-se i revolucionar les nostres vides. A través d'elles, milers de persones a tot el món estableixen un llaç de connexió que, d’una manera o altra, les manté unides telemàticament. Una vegada agregat un contacte, ja sigui conegut, íntim o simplement d’aquells que passava per allà, som partícips de tot allò que li passa. O més ben dit, de tot allò que fa visible. Des de la l’existència de Facebook, l'alerta per la pèrdua de les relacions personals reals (les del cafè amb llet), ha protagonitzat el debat.
Ara compartim notícies, fotos, sentiments o reflexions a temps real. El timeline s'ha convertit en la nostra rutina, de forma que els nostres hàbits s'han adaptat a la seva manera de procedir i les nostres publicacions s'han convertit en objecte d'anàlisi. Fem fotos de tot allò que passa i seguidament les pugem a l'espera d'un m'agrada. És igual el moment o el lloc. Un dinar entre amics, una jornada de gimnàs, els racons de les nostres vacances o la última adquisició esdevenen el reflex del nostre de dia a dia. Aquests retalls passen a ser la imatge que donem als altres de nosaltres, de la nostra, a vegades, concebuda erròniament com a idíl·lica vida.
Un alt percentatge d'usuaris es sent més insatisfet amb les seves vides després de visitar la xarxa social.
Ara bé, som el que mostrem? Nombrosos estudis que posen Facebook al punt de mira han arribat a la conclusió que les persones que constantment publiquen fotografies a la xarxa podrien tenir problemes a l'hora de gaudir a la seva vida real. Es tracta de projectar a les xarxes allò que ens agradaria ser i com volem que els altres ens vegin. Per Jeff Hancock, professor de comunicació i coautor de l'estudi Behavior and Social Networking, és precisament aquesta possibilitat de mostrar les nostres característiques personals amb més valor la que contribueix a augmentar la nostra autoestima.
En aquest sentit, un altre estudi realitzat per la Universitat de Boston, assegura que la gent fa servir Facebook per la necessitat d’auto-presentar-se al món. Tot i que, dues universitats alemanyes van arribar a la conclusió que un alt percentatge d'usuaris es sent més insatisfet amb les seves vides després de visitar la xarxa social perquè els provoca una sensació d'enveja. Aquest fet afecta en major mesura a aquells que accedeixen a la xarxa com a simples espectadors, sense publicar res
La plataforma pot fer un perfil més precís dels usuaris que el què proporcionen amics i familiars.
Sovint percebem les vides dels altres lligades a una sobrevaloració de les mateixes, sense adonar-nos que són només una mostra de la realitat. En general, publiquem només la part bona del que ens passa, ocultant les debilitats, que amb tota probabilitat, són habituals en un cert percentatge. La majoria dels usuaris sotmesos a un estudi sobre l’ús de Facebook de la Universitat de Utah afirmava que els altres tenien una millor vida que ells. Això ens frustra, ens provoca una sensació de malestar i disminueix la nostra autoestima.
I en tot això, la xarxa social per antonomàsia hi té alguna cosa a veure. Per fer-se més eficient, Facebook manipula el que hi veiem, administrant tot allò que es mostra mitjançant la seva intervenció en altres murs. En aquest sentit, un estudi de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, basat en l’anàlisi dels m’agrada dels usuaris va arribar a la conclusió que la plataforma pot fer un perfil d’ells més precís que el que proporcionen amics i familiars.
Malgrat els efectes negatius que la xarxa provoca en els usuaris, el seu nivell d’addició els supera.
Els usuaris s’han convertít en titelles d’una empresa, en conillets d’índies d’un experiment social que ja compta amb més de 1.400 milions d’usuaris connectats a la xarxa els set dies de la setmana una mitjana de quatre hores i mitja. La seva desconnexió els faria més feliços segons un estudi danès, en el que més de mil usuaris van deixar d’entrar a Facebook durant una setmana i van experimentar nivells de satisfacció més grans que les persones que hi van seguir accedint.
I tu? Estaries disposat a desconnectar? Malgrat els efectes negatius que la xarxa provoca en els usuaris, el seu nivell d’addició els supera. Si no fos així, estaríem renunciant a una de les sensacions que reporten
més plaer de la plataforma. Rebre un “m’agrada” suposa la nostra particular recompensa. La nostra forma de legitimar-nos socialment.
Un estudi publicat a la Frontiers in Human Neuroscience mostraba els efectes del “like” al cervell dels usuaris. Es detecta en una regió anomenada accumbens, un grup de neurones de l’encèfal que funcionen com el centre del plaer. Aquesta regió es feia més activa quan els usuaris sotmesos a estudi rebien un m’agrada a les seves publicacions.
Si això hi afegim la capacitat addictiva i la reducció de la sensació de soledat al sentir-nos connectats socialment, ens trobem amb que Facebook s’ha convertit en una necessitat. El nostre peculiar efecte placebo d’una realitat…paral·lela?
Autora: Itxaso Marín.
