Comencem a treballar les Fake News
En els temps que corren la veritat està sobrevalorada
“Les vacunes tenen efectes secundaris perillosos que encara es desconeixen”. “Un immigrant refugiat viola una menor”. “El príncep saudí es casa amb una nena de sis anys”. “Creixen les denúncies falses per violència de gènere”. Tots aquests titulars són fakes. És a dir, mentida. També tenen en comú que generen clics i es viralitzen d’una forma molt ràpida. I com que a internet els diners s’aconsegueixen amb visites, ja està tot dit. En els temps que corren, la veritat està sobrevalorada i el que compta és que algú piqui l’ham.
Les Fake News han envaït les nostres xarxes socials, les nostres converses i, fins i tot, la nostra realitat política. En un any electoral com aquest, a Passaport Digital no podíem deixar de parlar de la que ha estat la paraula de l’any, segons el Diccionari d’Oxford. Les informacions falsejades s’han fet un lloc als mitjans de comunicació i suposen una amenaça a la llibertat d’expressió i, per tant, a la qualitat de la nostra democràcia.
Però què són les Fake News? Qui les fa i amb quins interessos? Quines conseqüències poden arribar a tenir? Aquests són els tres pilars sobre els quals hem construït els tallers que hem fet enguany a l’Institut Menéndez Pelayo de Barcelona i a tots els centres de secundària de Parets del Vallès (4) i de Banyoles (4).
Actualment, la majoria de la població (70%) fa servir internet com a principal font d’informació. I més de la meitat (un 60%) s’informa a través de les notícies que li arriben per les xarxes socials. També sabem que quan es pregunta a la població què en pensa sobre el fet que corri informació falsa a través de la xarxa, la resposta és contundent: el 80% dels espanyols reconeix estar preocupat per les fake news (segons l’eurobaròmetre). La meitat assegura que sabria identificar una informació distorsionada.
En aquestes sessions, hem parlat de Donald Trump i de Vox. I ens hem preguntat què estan fent les grans empreses d’internet com Google o Facebook o els governs del nostre entorn per intentar aturar una amenaça que sembla irrefrenable. A partir del debat a l’aula i de l’anàlisi d’alguns exemples de Fake News que han circulat per la xarxa, arribem a la part final del taller, aquella en la que ens mirem a nosaltres mateixos: què podem fer evitar la propagació d’aquestes notícies interessades?
El primer que hem de tenir clar és que les fake news juguen sempre amb la por dels ciutadans. A qui no li preocupa perdre la feina? O que li treguin una ajuda? O que augmenti el nombre de robatoris? O que una malaltia es propagui?
L’única manera de no ser còmplices dels interessos polítics i econòmics dels autors de les Fake News i de qui les encarrega és no difondre-les a la xarxa, però abans, cal saber identificar-les. Llegir amb deteniment i fer-nos unes quantes preguntes és suficient perquè no ens la colin.
Per la nostra experiència als instituts, donar eines als alumnes perquè sàpiguen diferenciar el gra de la palla a la xarxa és un dels aspectes més necessaris. Tot i que la majoria d’alumnes saben què són les Fake News, no són capaços d’identificar-les i desconeixen alguns dels interessos que s’hi poden amagar al darrera.
