Deures fora de classe: un debat desenfocat
Les activitats a casa com les tenim enteses fins ara són un esquema del passat
Aquest cap de setmana molts nens i nenes han fet vaga de deures. No han obert cap llibre de text, no han fet cap exercici de repàs ni han avançat els treballs en grup. L'objectiu: restringir els deures a l'horari lectiu per tal de recuperar temps familiar. És la tesi de la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares de l'Escola Pública (Ceapa), que ha convocat aquesta vaga tots els caps de setmana del mes de novembre.
Els detractors dels deures fora de classe asseguren que no garanteixen l'èxit escolar, que generen desigualtat i que l'excessiva regulació del temps lliure que provoquen fa que els alumnes acabin rebutjant l'aprenentatge. De fet, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), un 34% dels nens i un 25% de les nenes espanyoles d'11 anys se senten atabalats i atabalades pels deures. I a mesura que augmenta l'edat, el percentatge creix amb especial incidència entre les noies. Als 15 anys, les alumnes que es senten pressionades –el que es tradueix en estrès– són set de cada deu. Ells, un 60%.
Segons l'OMS, un 34% dels nens d'11 anys se senten atabalats pels deures
Els alumnes espanyols dediquen unes 6,5 hores setmanals a fer deures fora de classe i ocupen el quart lloc del rànquing de l'OCDE. Ho veuen com un èxit perquè entenen que les tasques al marge de l'aula fomenten l'organització, la disciplina i la responsabilitat dels estudiants.
Té sentit que els alumnes de Primària i ESO dediquin gran part del seu temps lliure a fer deures? Doncs, com tot, depèn. Depèn del tipus de deures i del tipus de classes. Si els professors es limiten a transmetre informació que els alumnes poden trobar a la Wikipèdia, si segueixen exercint de guardians absoluts del coneixement en lloc de fer de guies cap al coneixement i si, a més, posen deures basats en la repetició i la memorització, és evident que els adolescents aprendran molt més fent qualsevol activitat en família de les que proposa l'associació convocant de la vaga (visitar un museu, veure una pel·lícula, debatre sobre un tema polèmic...). Els pares de l'escola pública defensen l'aprenentatge no formal i reivindiquen l'espai educatiu de la família.
Els alumnes espanyols dediquen 6,5 hores setmanals a fer deures fora de classe
El que no podem perdre de vista és que la funció dels professors a l'aula i dels deures a casa és la mateixa: que els alumnes aprenguin. Molts mestres diuen que els deures serveixen per assimilar el que s'ha après a classe. Però és que la manera d'aprendre ha canviat i, de retruc, la manera d'assimilar el coneixement.
Han canviat els formats i els suports, les fonts d'informació s'han multiplicat i a més ara els alumnes poden generar coneixement i ser emissors de continguts. Per què els deures no poden ser fer un meme sobre el tema que s'ha tractat a classe d'Història? O buscar informació sobre el pensador del segle XIX de què parlarà demà el professor de Filosofia a classe?
Els més agosarats fins i tot es podrien atrevir amb les anomenades aules invertides, que ja són una realitat a Anglaterra i als Estats Units i que comencen a agafar volada a Espanya. La clau aquí és capgirar el model per complet. Els alumnes estudien els conceptes a casa, veient vídeos educatius preparats pels seus propis professors, escoltant podcasts o consultant pàgines webs recomanades pels mestres; i a classe el docent se centra a resoldre dubtes, plantejar projectes, problemes i fer experiments.
En aquest escenari on impera el descobriment del coneixement, l'ús de la xarxa amb un objectiu educatiu, l'experimentació i els projectes conjunts... En aquest context que potser és el nostre futur però que ja és el present en altres països, no us sembla antiquat parlar de deures? Fins i tot la paraula, "deures", sembla d'una altra època.
