L’Info K és com “El petit príncep”, amb 5 i 20 anys entens coses diferents

[bs_well size="md"]DIGERATI Laia Servera  Experta en: educomunicar  Currículum: és llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Ramón Llull i va estudiar història a la Universitat de Barcelona. L'any 2001, s'incorpora al programa informatiu per a nens Info-K  que s'emet a TV3  i que s'estrena aquest mateix any. Comença com a productora i actualment n'és la presentadora i l'editora. I és la única persona que forma part de l'equip des del primer dia. L'Info-K ha guanyat molts premis i reconeixements, entre d'altres, el premi UNICEF al millor programa dirigit al públic infantil i juvenil. [/bs_well]

Hauríem d’explicar què és l’Info K a qui no conegui el programa. El podem definir com un informatiu per nens?

Si, Info-K és un informatiu on expliquem les notícies que passen, als nens. Amb la diferència que el nostre informatiu només dura dotze minuts perquè aquest és el temps màxim que els experts diuen que els nens són capaços de mantenir l’atenció en continguts d’aquest tipus. Això vol dir que hem d’escollir molt bé quines són les notícies que creiem important explicar perquè tenim poc temps.

I quin és el criteri que feu servir per fer aquesta selecció?

El primer que ens preguntem és: això és només una anècdota per un nen? O pot ser extrapolable a altres moments de la seva vida? M’explico. I ara, seré irreverent. Quan tu tenies 10 anys i senties que hi havia hagut un atemptat a Bilbao, la notícia en si, potser no et semblava important. I aquesta notícia, quan en tenies 20, ja havia caducat. Com passarà amb les notícies relacionades amb Estat Islàmic o la crisi dels refugiats. Amb això el que vull dir és que el que és important no és la notícia sinó què en té d’extrapolable. És a dir, què en pot aprendre el nen. Per aquest motiu hi ha moltes notícies que passen al telenotícies que nosaltres no traiem.

L'Info-K està inspirat en un programa informatiu per nens de la BBC i un de la televisió pública holandesa NOS. 

Posa’ns exemples perquè ho entenguem...

Un accident. Si la notícia és només un accident no ens interessa. Per exemple: si s’ha incendiat un pis, encara que hagi mort algú, no ho expliquem. Si en ca

nvi, sabem que el pis s’ha incendiat per culpa d’una estufa de la que no s’ha fet un bon manteniment, o perquè algú no té prou diners per pagar la calefacció i s’escalfa d’una manera precària, llavors si. Perquè podem explicar què cal anar alerta amb les estufes i s’han de supervisar. O que hi ha gent que és pobre i que no es pot escalfar. Un altre exemple:  si un nen cau i es mata, no ho explicarem. Si és un nen que s’ha penjat d’una porteria que no estava collada, ho direm perquè sàpiguen que cal anar en compte. Això sí, sense imatges explícites.

L’Info K beu d’algun format?

Sí. Està inspirat en un programa informatiu per nens de la BBC i un de la televisió pública holandesa NOS. El de la BBC és el “NewsRownd” i el format holandès es diu “Jeugdjournaal”. Són dos programes molt cuidats i als que se’ls dóna molta importància en tots dos països perquè són formats molt consolidats i ningú dubta que hi hagi d’haver un programa així per nens. A més, porten tants anys en antena que ja hi ha generacions de pares que van veure el programa quan eren nens.

La única notícia que no hem explicat als nens ha estat l'accident de Germanwings. I ara me'n penedeixo. Va ser un error.

Heu explicat als nens l’11-S i l’11-M, la mort de Bin Laden, els atemptats de Brusel·les, la crisi econòmica, el tsunami del sud-est asiàtic, heu parlat d’abusos sexuals...Als nens se’ls poden explicar totes les notícies?

Si. Nosaltres ho fem. Amb el temps hem descobert que l’Info K es pot parlar de tot. I que s’ha de parlar de tot. De fet, com més traumàtic és un esdeveniment, més se n'ha de poder parlar perquè ho sigui menys. Fins i tot tenim Què fer si ens posem tristos? on expliquem què fer si les notícies et deixen trist. Amb les recomanacions d’un psicòleg. El que no es pot fer és ensenyar-ho tot. Tu a un nen li pots dir que hi ha hagut un atemptat, però no li pots ensenyar un cos mort a terra.

Perquè emocionalment no està preparat per digerir segons quina imatge...

Exacte. Perquè algunes imatges poden fer por als nens, o els poden trasbalsar, provocar malsons...

Ara, com els expliqueu el que està passant amb els refugiats?

Els nens estan molt interessats amb el que els està passant als refugiats perquè als nens, sempre els interessa molt el que els passa als altres nens. I en aquest cas, ells veuen nens com ells que es troben en una situació desesperada. I són molts més solidaris que nosaltres perquè no hi entenen ni de burocràcia ni de la política. Per explicar la situació dels refugiats hem fet Info-K especial refugiats agafant com a fil conductor les preguntes que ens han enviat els mateixos nens sobre el conflicte. I hem dividit aquestes preguntes en tres blocs per explicar: la guerra, el trajecte i el camp de refugiats. En cadascun d’aquests blocs, hi ha un nen protagonista sirià i un nen d’aquí que creiem que pot sentir empatia pel que li passa a l’altre quan comparem les seves històries.

Per exemple: El nen que protagonitzava el bloc del trajecte, és un nen sirià que feia el camí a peu amb un gos i que no havia volgut pujar a cap autobús. Per què? Perquè a l’autobús no li deixaven pujar el gos. I després d’haver perdut tota la família, no hi volia renunciar perquè l’animal era l’únic que li quedava. En aquest cas, vam buscar un nen d’aquí de la mateixa edat que també tingués un gos i ho entenia perfectament. El mateix vam fer amb la història de la nena síria que ens servia per explicar la guerra. Era una nena d’onze anys que es feia càrrec dels seus germans petits perquè la mare havia mort. Semblava una adulta, però era una nena. Quan vam ensenyar aquest video a una nena d’onze anys d’aquí va dir: però si jo no sé ni fer-me el dinar per mi! ¿Com el podria fer pels meus germans?

La nostra franja històricament ha estat de 8 a 12 anys. Ara cada vegada anem més a baix. Ens arriben a mirar nens amb 3 i 4 anys.

I no hi ha hagut cap notícia que no hagueu explicat perquè no ho heu vist gens clar?

Si. Només una vegada. I va ser error meu. Perquè vaig pensar... i ara com coi explico això? Parlo de l’accident de Germanwings. El dia de la notícia, quan només sabíem que era un accident, ho vam dir. Però amb molta cura. Perquè s’acostava setmana santa, molts nens anirien amb avió i vam pensar que no els podíem generar angoixa si marxaven de vacances. Vam ensenyar un mapa d’on havia passat l’accident i vam recalcar que no era habitual que els avions tinguessin accidents perquè és el mitjà de transport més segur del món. Això va passar un dijous. El problema va venir el dilluns, quan ja sabíem la causa de l’accident. Com podíem explicar la causa de l’accident d’una manera comprensible per un nen? O quina lectura positiva en podíem treure? I com que no vaig trobar cap resposta, no ho vam fer. I me’n penedeixo. Ara si que ho faria. Amb el temps se’m va ocórrer que els podia haver explicat que el pilot es va suïcidar perquè tenia una depressió. I que podíem haver fet un vídeo explicant què és la depressió. Perquè potser un dia senten a parlar de la malaltia i han de saber què és.

Sembla comprensible el que us va passar. Vosaltres sou periodistes de formació. I als periodistes, no ens ensenyen a explicar notícies a nens. Compteu amb assessorament d’experts per això? psicòlegs, pedagogs, mestres...

Al principi, sí que teníem assessors. Ara després de 15 anys no perquè ja tenim molt rodatge i apliquem molt el sentit comú. Hem acumulat una bossa de coneixement que ens anem transmetent entre els membres de l’equip.

Quina edat té el vostre públic?

La nostra franja històricament ha estat de 8 a 12 anys. Ara cada vegada anem més a baix. Ens arriben a mirar nens amb 3 i 4 anys. Que jo em pregunto...però què entenen? Per això a mi m’agrada dir que l’Info K és com “El petit príncep”. Que tu te’l llegeixes amb 5 anys i entens unes coses, i te’l llegeixes amb 20 i n’entens unes altres totalment diferents però et sembla igual de maco. Doncs en aquest cas, igual d’interessant.

Nosaltres quan expliquem Palestina, ens remuntem gairebé a la Bíblia!

Això vol dir que el vostre públic, caduca constantment i de forma molt ràpida...

Si. El nostre públic caduca cada dos o tres anys. Això té una part bona perquè no els ha donat temps a avorrir-te. Però també t’obliga a reinventar-te. Els periodistes, normalment ens cansem d’explicar sempre el mateix. I el públic també. Però en el nostre cas, emocionalment, aquí passa una cosa molt xula. I és que a l’Info K cada vegada que llegim una notícia l’hem de llegir com si ho féssim per per primera vegada. Perquè el nostre públic no n’ha sentit a parlar mai abans. No té antecedents. I això fa que puguis enfocar les notícies d’una manera diferent cada vegada.

Crec que a molts adults, a vegades també ens aniria bé que ens expliquessin les notícies com si fóssim nens. Perquè a vegades, costen d’entendre...

Hi estic d’acord. Jo sempre dic que hi ha un pacte als informatius entre l’espectador i l’emissor que és: “tu fes veure que ja saps i jo faig veure que sé”. I és normal...perquè amb dos minuts no dóna temps a explicar-ho tot sobre un fet. Però jo crec que és un pacte fictici. Perquè ni espectador ni emissor saben tot el que diuen saber. I això té un problema, i és que et quedes sempre a la superfície de les notícies. I a vegades no saps ni d’on baixen. Nosaltres quan expliquem Palestina, ens remuntem gairebé a la Bíblia!

I el vocabulari d’una notícia per nens, com ha de ser? Adaptat?

El que fem és definir els conceptes que el no coneix. No els obviem. Si que és veritat que no hi poden haver moltes paraules complicades en un mateix paràgraf. Del que es tracta és d’enriquir el seu llenguatge i no d’empobrir-lo.

Tractar temes de política és el que genera més polèmica. També en el cas d’un programa per nens.

Quins són els temes que més interessen als nens?

Als nens els interessa tot! Però nosaltres, els adults, només deixem parlar als nens quan creiem que són graciosos. Només cal mirar els programes de nens que s’han fet fins ara a la televisió! El mateix passa amb els vídeos virals protagonitzats per nens. En canvi no els tenim en compte per opinar sobre temes que els afecten. Per exemple, es fa una notícia sobre si els nens haurien de portar uniforme a les escoles i es pregunta a tothom què en pensa (mestres, pares, pedagogs...), menys als nens.

Això vol dir que també tracteu notícies polítiques?

Si. I és la que genera més polèmica. També en el cas d’un programa per nens. Nosaltres la única vegada que hem tingut merder ha estat per informar sobre la via catalana perquè alguns partits van considerar que no n’havíem de parlar. Però com volien que no ho expliquéssim si aquell dia hi havia moltíssims nens al carrer? Si ens van criticar és perquè no ens coneixen. Perquè nosaltres donem totes les notícies que donen a l’informatiu d’adults. Quan el Papa va venir a Barcelona, i un grup de nens el va anar a rebre, també vam cobrir-ho. I no hi va haver cap musulmà que ens acusés de fer apologia del cristianisme.

Els nens us poden proposar temes o notícies?

Si. Rebem moltes propostes per fer notícies per diferents canals. Un que funciona molt bé és L’Info-reporter. És una secció que tenim perquè els nens expliquin ells mateixos les notícies. El nen grava amb la seva càmera i el seu micro i un càmera i un redactor professional es desplacen fins a casa seva i l’ajuden.

Ens costa molt trobar Youtubers que tinguin un mínim de qualitat.

I segur que dominen molt l’ús de la càmera...

I tant! Fins i tot en saben més que nosaltres els professionals. Es una passada!  Avui dia tots tenen un mòbil amb el que fan vídeos contínuament, tenen una tablet o un ordinador per fer el muntatge no lineal, que a més els deixa afegir mil efectes...En alguns casos fins i tot tenen programes millors que els de la tele! A més, tenen la vista molt educada en consumir vídeos i això a l’hora de fer-los és nota.

Veig molt de Youtuber en potència...

Aquest tema si que és un repte per nosaltres! Perquè ara mateix estem buscant Youtubers perquè col·laborin amb nosaltres però ens costa molt trobar-ne que tinguin una mínima qualitat. Que no siguin barroers, sexistes...i clar, ells no fan aquest filtre.  Ells ho veuen tot!

Quina relació teniu amb les escoles?

Tenim una relació molt potent perquè una funció molt important que té l’Info K és la de generar material pedagògic. Per exemple, nosaltres hem fet especials sobre el bullying, els refugiats, la regla, els abusos sexuals o un sobre els deures. I aquest material els va molt bé a les escoles per treballar aquests temes a classe. També fem visites a les escoles per fer Info-K a les escoles. I per la demanda que tenim, sembla que té molt d’èxit. L’Info K en algunes escoles, fins i tot s’ha convertit en una assignatura. O ens han explicat casos d’escoles que comenten diàriament les notícies que tractem amb els alumnes.