Malnetucats
Què són les netiquetes i per a què ens han de servir?
De petits, els nostres pares ens ensenyen que si volem alguna cosa l’hem de demanar “si us plau” i que quan ens la donen, hem de contestar amb un “gràcies”. Que és de persona ben educada saludar amb un “hola” quan ens trobem amb algú i acomiadar-nos amb un “adéu”, presentar-nos amb el nostre nom quan no ens coneixen i contestar quan ens fan una pregunta. Que si ens volem fer entendre hem d’aprendre a parlar, que no està bé dir paraulotes i que en cap cas es pot anar pel món insultant a la gent. Quan et fas gran descobreixes que totes aquestes pautes no són d’obligat compliment perquè no està escrit enlloc que ens haguem de comportar així ni existeix cap llei que ens obligui a ser persones educades. Si finalment decidim comportar-nos seguint el protocol que ens han ensenyat és perquè hem entès i comprovat que quan l’apliquem, la convivència amb els altres resulta més entenedora, més agradable i sobretot més fàcil.
A internet, també existeixen una sèrie de normes de comportament tàcites, són les netiquetes, però a la majoria no ens les ha ensenyat ningú i per això avui, encara hi ha molta gent que no n’ha sentit a parlar mai. En general, les acostumem a aplicar seguint el sentit comú o imitant el que fan els altres. I els que asseguren tenir-ne alguna noció sempre acostumen a posar el mateix exemple: A INTERNET, ESCRIURE EN MAJÚSCULES VOL DIR CRIDAR. Però la realitat ens demostra que no en tenim ni idea perquè si haguéssim rebut una lliçó de modals aplicada al ciberespai de veritat no seria tan habitual que els caps de recursos humans es trobessin als currículums dels candidats que opten a una feina amb adreces de correu tan poc formals com abejamaya@hotmail.com. O coneixeríem menys gent que quan envia un correu massiu sempre deixa visibles tots els contactes de les persones a les que ha enviat el missatge. Aquests són només alguns exemples de netiquetes relacionats amb l’ús del correu electrònic.
Però a internet també hi ha algunes pautes de comportament que són considerades universals en tots els àmbits, com passa amb el significat de l’ús de les majúscules. En aquest sac també hi entra no escriure amb faltes d’ortografia i respectar la privacitat dels altres. Pel que fa a les pautes específiques, hem de saber que cada espai de comunicació online (correu electrònic, xarxes socials, blogs, xats, fòrums...) té les seves pròpies convencions i que el que està ben vist o es permet en alguns espais, no ho està en d’altres. Tal i com passa al món analògic.
La majoria de les nostres interaccions a la xarxa passen pel text i, com ja sabem, el llenguatge escrit a vegades pot ser font de malentesos
A les xarxes socials la netiqueta recomana no publicar comentaris ofensius; als blogs, no fer comentaris que no tinguin relació amb el tema que es tracta; als xats, acompanyar el text d’emoticones per donar més intencionalitat al text; als fòrums, respectar l’opinió dels altres... És fàcil trobar a qualsevol buscador quines son les netiquetes específiques per cada espai així que no es tracta de fer-ne aquí una llista perquè seria massa llarga. A més, si ens hi fixem, comprovarem que cada comunitat acostuma a establir també quines són les seves pròpies normes d’ús. Els diaris digitals, per exemple, no accepten insults en els comentaris de les notícies; les universitats online exigeixen un mínim de participació als alumnes; alguns fòrums no permeten l’anonimat dels participants... El que demostra que les netiquetes també depenen del criteri que estableix qui gestiona un determinat espai virtual i que evolucionen segons les demandes i les necessitats de comunicació dels seus usuaris.
Aquestes normes són una adaptació a internet del que considerem bons modals al món real o simples pautes de convivència. I com a la nostra vida offline, ningú ens obliga tampoc a seguir-les, ningú ens penalitza si decidim no aplicar-les, ni les trobarem a cap reglament. La gran diferència és que en aquest cas, ningú ens ha ensenyat com s’espera que ens comportem a internet i ho estem aprenent sobre la marxa. Ningú ens ha netucat, podríem dir. Per això, per a moltes persones, no contestar un correu electrònic, reenviar cadenes de missatges, enviar arxius en formats massa pesats, amagar-se darrera l’anonimat, abusar de les emoticones en un text o escriure de forma abreujada no representa una falta d’educació. Perquè ningú els ha explicat que la funció de les netiquetes és facilitar la comunicació online i la convivència. A internet, com al món, hi convivim persones de diferents edats, gèneres, cultures, ideologies i nivells de formació que fem servir la xarxa per comunicar-nos, divertir-nos, aprendre, treballar, informar, crear, compartir, comprar... La majoria de les nostres interaccions a la xarxa passen pel text i, com ja sabem, el llenguatge escrit a vegades pot ser font de malentesos perquè no té entonació ni gestos que l’acompanyin. Per aquest motiu, a internet es fa tan necessari l’ús de netiquetes si no volem semblar malnetucats.
