Més de la meitat dels pares no limita l'ús d'internet als seus fills
Alguns resultats recollits a escoles de Parets del Vallès són extrapolables a d'altres centres
A Passaport Digital ens interessa conèixer quins són els hàbits i els usos de la xarxa dels alumnes als que fem els tallers. D’aquesta manera, podem adaptar millor els continguts i les dinàmiques que treballarem a classe. Per això, abans d’anar als instituts, passem una enquesta. I el mateix fem quan acabem. Tornem a passar un qüestionari perquè, en aquest cas, avaluïn el temari que hem treballat.
En aquest post volem donar a conèixer els resultats de les enquestes que hem fet als instituts públics de Parets del Vallès perquè creiem que poden ser extrapolables a d’altres centres i perquè ens serveixen per explicar la funció dels nostres tallers. Els instituts són l’IES Torre de Malla, IES La Sínia, IES Nostra Senyora de Montserrat i ACESCO.
Els adolescents s’informen a través de la tele i les xarxes socials
Aquest titular, a aquestes alçades de la pel·lícula, potser no sorprèn a ningú. Però ens dóna moltes pistes del valor que els joves donen a la informació. Tot i que els adolescents, segons apunten la majoria d’estudis, passen més hores connectats a internet que mirant la tele, la televisió és el mitjà que es consumeix en família. I en família es miren, entre d’altres programes, els telenotícies. En el cas de la televisió, doncs, consumeixen informació de forma passiva perquè són els pares qui posen les notícies.
El mateix passa amb la informació que els arriba a través de les xarxes socials. Les notícies a internet són bolets que, en molts casos, apareixen en el seu timeline sense que ells les hagin anat a buscar. I si són del seu interès, a vegades, les comparteixen. La forma en que els apareixen les notícies fa que sembli que no les hagi escrit ningú. És a dir, que no tinguin una font o un autor. Potser per això, no sorprèn un estudi recent fet per la Universitat d’Standfort i analitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que assegura que, actualment, el 82% dels joves, almenys a Estats Units, no saben diferenciar una notícia falsa d’una real. Ni un article patrocinat d’una informació lliure. És per això que, tal i com comprovem als tallers, es demostra tan necessari aprendre a contrastar la informació i a ensenyar competències digitals per saber buscar de forma crítica.
Instagram i Snapchat són les seves xarxes preferides. Per què?
A Instagram, predomina la imatge o el “postureig”. Sempre depèn de com es miri. Els agrada molt penjar selfies, retratar a temps real el que estan fent, seguir a famosos i posar filtres a la realitat per fer-la més bonica. Snapchat els agrada perquè els missatges són efímers, perquè permet jugar i, sobretot, perquè és un canal més per xatejar. Al capdavall, es tracta d’estar connectats constantment i obtenir respostes instantànies, és a dir, de satisfer la necessitat de comunicar-se. Com passa amb Whats App a un altre nivell.
El Facebook és vist com una xarxa social antiga i passada de moda. És la plataforma amb la que els pares es van iniciar al món de les xarxes socials i, per tant, de la que cal fugir si, a més de no semblar un carca, es vol escapar del seu control.
Més de la meitat dels pares no posa cap límit en l’ús d’internet
La societat tendeix sempre a criticar tot el que fan i deixen de fer els adolescents. Facin el que facin mai ho faran prou bé. Ja se sap! Els adolescents d’altres temps sempre són millors si ens posem a comparar! Ara dediquen massa hores a internet, perden el temps a YouTube, es passen el dia penjant fotos a Instagram, estan enganxats a l’Snapchat... Reconeixem-ho, el que no ens agrada és haver d’admetre que, moltes vegades, els adolescents són només un reflex de com vivim els adults. O és que no veiem adults al transport públic, al restaurant o en una trobada amb amics que tenen els mateixos hàbits digitals que tant critiquem en els més joves?
Segons els resultats de les enquestes que hem fet als adolescents de Parets del Vallès, gairebé la meitat tenen el seu primer mòbil als dotze anys. I 6 de cada 10 afirma que els seus pares no els han posat cap tipus de límit en l’ús d’internet. Aquestes dades fan pensar que molts pares consideren que els seus fills són prou autònoms o prou madurs per tenir el seu propi mòbil a partir dels dotze anys. Però fer cas només a aquesta xifra és molt suposar. El que ens corrobora que molts pares donen per descomptat que els seus fills ja estan prou preparats per moure’s per internet és que més de la meitat no estableixi cap mena de control sobre el que fan seus fills a la xarxa. Llavors, de què ens queixem?
Coneixen la mecànica del motor, però no saben circular
Hem batejat la generació d’adolescents actuals com a nadius digitals perquè van néixer amb connexió Wi-fi sota el braç. Amb aquesta etiqueta, pressuposem que ells en saben més que els seus progenitors i que estan més capacitats. Però la nostra experiència a les aules i, com assenyalen molts estudis, ens demostra que en la majoria de casos, dominen la part mecànica de les eines digitals però no els seus codis. Desconeixen, per exemple, la finalitat de les galetes, en la majoria de casos no han sentit a parlar del Big Data, no saben com trobar exactament allò que busquen a Google i no s’han plantejat com gestionar la seva identitat digital.
És per això que ens sembla tan necessari i tan urgent educar en competències digitals. Segons les dades que hem recollit, als nostres tallers gairebé tots els alumnes diuen que han après conceptes que desconeixien (91%) i que han reflexionat sobre algun aspecte que no s’havien plantejat abans (73%).
