Quan la bretxa digital de gènere resulta invisible

Google ens suggereix que les dones no haurien de tenir drets

Fa pocs dies, des de Passaport Digital retuitejàvem la següent notícia: un estudi suggereix que Google et discrimina si ets dona. Resulta que en el cas que vulguis trobar feina, el buscador t’ofereix millors resultats si ets un home. La notícia, com ja vam comentar, no ens va sorprendre perquè no és la primera vegada que s’acusa al cercador de ser masclista. La llista d’exemples és llarga. El 2013, l'ONU va engegar una campanya per denunciar el sexisme que practica en les cerques automàtiques i que qui més qui menys ja deu haver comprovat. Fent servir exemples reals, la campanya demostrava que si introdueixes una frase del tipus “les dones no haurien de...” el cercador t’ajuda a completar-la oferint-te les següents opcions: “tenir drets”, “votar”, “treballar” i “boxejar”. També es van fer cerques amb la frase contrària, “les dones haurien de...” i el resultat va ser: “quedar-se a casa”, “ser esclaves” i “estar a la cuina”.  L’any passat, un altre estudi demostrava que la majoria dels doodles (aquest dissenys en la capçalera del buscador que solen canviar en dates senyalades) no representen gairebé mai a les dones perquè en un 83% dels casos retraten a personatges masculins (i evidentment la majoria d’aquests, són blancs).

Però que ningú es pensi que Google és una excepció. Una setmana després d’escriure el nostre tuit, ens trobem amb aquest altre titular: Facebook fa un gest feminista. Aquí la notícia és que la xarxa social ha decidit canviar el disseny de la icona dels amics perquè la dona aparegui davant de l’home. Fins ara, per si som dels que no ens n’havíem adonat, es veu que la figura de la dona apareixia en un segon pla i era d’una mida més petita. Ja ho diuen, darrera d’un gran home sempre hi ha una gran dona i si no t’hi cap, dibuixa-la més petita. En cas que siguem dels que no ho havíem percebut, no ens hem de sentir malament per això. Es veu que estem tan acostumats a que les diferències ens semblin naturals que és difícil reconèixer-les.

Els exemples de discriminació per raons de gènere són presents a tota la xarxa i fer-ne una recopilació resultaria una missió impossible.

Això és el que ve a dir la dissenyadora que ha aconseguit que Facebook hagi canviat el disseny de la icona (no! la idea no ha estat una iniciativa pròpia de l’empresa sinó d’una de les seves treballadores). Caitlin Winner, la creadora del nou disseny diu que si fins ara només hi apareixia un home era simplement per una qüestió de costum i que els seus companys, quan van fer el disseny, no s’hi havien ni parat a pensar. El mateix passava fins fa poc amb la icona de la bola del món, que ens mostra si tenim noves notificacions a Facebook. El globus terraqüi ens mostrava només el continent americà i a la majoria es veu que tampoc ens semblava res estrany perquè hem fet dels Estats Units el nostre punt de referència. Ara, gràcies a la iniciativa d’una altra dissenyadora, la icona també ha canviat, i el dibuix s’adapta a la part del món en que viu cada usuari.

Els exemples de discriminació per raons de gènere són presents a tota la xarxa i fer-ne una recopilació resultaria una missió impossible. A Menéame, més d’una usuària es queixa d’haver estat tractada de feminazi pels seus comentaris; a YouTube, la majoria de vídeos més vistos acostumen a ser masclistes i passa el mateix en el cas dels memes que circulen per fer-nos riure.

Actualment, al món occidental, homes i dones tenim gairebé les mateixes oportunitats d’accés a la xarxa, però queda clar que això no vol dir que hi hagi igualtat. Creure’s que això és així seria ser ingenu. És com estar convençut que pel simple fet que tots puguem accedir al món laboral, ja tenim garantida la igualtat de drets. A internet, reproduïm els mateixos esquemes que al món real d’una manera invisible, però sovint ens costa de percebre. En el món virtual, els homes també són els qui tenen el poder i per això són els que tenen més visibilitat i gaudeixen d’un tracte diferent. Aquesta situació no sembla que sigui fàcil de canviar mentre persisteixi el que els experts anomenen la bretxa digital de gènere.

Salvar la bretxa digital de gènere depèn de l’ús que les dones fem i reivindiquem fer d’internet

El periodista basc Iker Merchán és autor d’una tesis doctoral sobre aquesta qüestió. Després d’investigar el terreny, parlar amb diferents experts en antropologia, feminisme i comunicació, i d’entrevistar les deu dones considerades més influents a internet a Espanya, arriba a la conclusió que internet ara mateix és tan masclista com la societat. Merchán demostra amb dades que el 92% de les persones considerades influents a internet són homes i que la opinió de les dones només és reconeguda per l’establishment patriarcal en temes considerats tradicionalment femenins com les tasques domèstiques, la bellesa, la cura dels fills i la moda. Ells són els que en saben més sobre política, economia, divulgació científica, motor, futbol i tecnologia. Per això, per aconseguir reconeixement, algunes opten per amagar-se sota l’anonimat d’un avatar o d’un nom inventat. La seva tesi també subratlla que les dones només estan presents en el 17% dels blogs considerats influents i que cal tenir en compte que les dones fan servir més internet per motius personals que els homes, que ho fan sobretot per qüestions professionals. A més, afegeix, en general les dones poden publicar menys posts per falta de temps degut a la dificultat per conciliar la vida familiar. Com a dada preocupant, destaca que les dones reben més atacs a través de les xarxes i acostumen a ser les víctimes dels ciberassetjaments.

Salvar la bretxa digital de gènere, doncs, depèn de l’ús que les dones fem i reivindiquem fer d’internet. Si només són ells els que més participen, els que decideixen les regles i els qui gestionen la xarxa, sempre tindrem les de perdre. Com diu Manuel Castells, hi ha un element de divisió social més important que l’accés a la xarxa i és “la capacitat educativa i cultural d’utilitzar internet”.