Qui decideix quins continguts m’interessen a internet?
Estem davant d’una veritat incòmode
Si som dels que creiem que gràcies a internet avui tenim accés a tots els continguts que ens puguin interessar, és lògic que pensem que som nosaltres els que decidim quins són els continguts que considerem importants. Però això vol dir donar per descomptat que tota la informació se'ns presenta en igualtat de condicions. És quan arribem al final d’aquest raonament, que el tecnòleg David de Ugarte ens adverteix del risc que correm. Perquè si estem convençuts que a internet tot està al nostre abast és que no ens n’hem adonat que els continguts ens arriben filtrats. "Sota l'etiqueta 2.0 –diu de Ugarte- s’amaguen distribucions de poder i models socials antagònics". I perquè ho entenguem, ens proposa comparar el funcionament de YouTube amb el de la Wikipèdia.
A YouTube és l'usuari qui actua com a filtre dels continguts que se li proposen com a resultat d’una cerca; a la Wikipèdia, els continguts han estat filtrats prèviament per una comunitat d'editors que decideix quins continguts són rellevants. És a dir, en el cas de YouTube se’ns dóna una llista infinita de resultats d’entre els que nosaltres podem escollir quin és el que ens interessa, mentre que a la Wikipèdia, només ens apareix un resultat com a única opció disponible (en diferents idiomes, això sí!).
El funcionament de la Wikipèdia no sembla molt democràtic
Però aquesta no és la única diferència que de Ugarte ens vol fer notar entre aquestes dues plataformes. Gràcies a les aportacions dels seus usuaris, YouTube –ens diu de Ugarte- ofereix una gran quantitat de resultats; el que aconsegueix generar la percepció que hi ha una abundància de continguts. Mentre que la Wikipèdia, tot i que també convida als seus usuaris a participar, al final només ens mostra un únic resultat que és el que han decidit els editors, generant la percepció d’escassetat. El que ens hauria de portar a preguntar-nos: el valor dels continguts ha d’estar en la quantitat? (YouTube). L’alternativa és creure’s la única versió disponible d’un contingut? (Wikipèdia). Per què hi ha plataformes que permeten que tothom hi digui la seva i n’hi ha que no? Quina és la lògica que s’amaga darrera de cada cas? Tenint en compte que estem parlant de webs que són considerades de referència per la majoria de nosaltres, sembla important trobar respostes.
En aquest sentit, el funcionament de Wikipèdia no sembla molt democràtic. Hi ha uns editors escollits per la plataforma que són els que valoren quins requisits han de complir els continguts que es publiquen i que creuen que només hi pot haver una única versió d’un contingut. D’altra banda, YouTube no pretén representar a tots els usuaris. Només mostra resultats i tots tenim les mateixes possibilitats de contribuir-hi. El que triem és cosa nostra. I el que trobem, també. Aquí el filtre el fa un algoritme.
Aquest exercici que ens proposa de Ugarte el podem aplicar també a Twitter o a Menéame. A Twitter, per exemple, la suma de totes les piulades fent servir una mateixa etiqueta genera un “trending tòpic”. Però qui ens assegura que aquest és el tema que representa la opinió majoritària de tota la comunitat de tuitaires? Una mateixa persona pot fer tants tuits com vulgui sota la mateixa etiqueta. A Menéame, les notícies destacades són aquelles que tenen més vots entre la comunitat i el prestigi de cada usuari depèn del seu “karma”. En aquest cas, ens podem preguntar: per què el “karma” d’uns usuaris els ha d’atorgar més poder i credibilitat sobre els altres a l’hora de publicar continguts?
A la pregunta: Qui decideix els continguts que m’interessen a internet? David de Ugarte diu: “Aquesta és una resposta que el concepte web 2.0 no sap –o no vol saber- com respondre, probablement perquè per alguns segueixi sent una veritat incòmode”.
Si voleu saber-ne més sobre aquest tema, teniu l'enllaç a l'article original de David de Ugarte:
