Per què hauríem de fer servir YouTube a classe?

Alguns YouTubers superen en número de seguidors al de lectors d’escriptors de prestigi

Molt sovint abusem del que diuen les dades però s’ha de reconèixer que les xifres, a vegades, impacten. Tot i que resulta impossible fer una fotografia fixe, actualment es calcula que YouTube és la tercera web més visitada del món, aglutina el 10% del trànsit d'internet, té més de mil milions d'usuaris únics cada mes, registra més de 1.440 hores de vídeo, rep 2.000 milions de visites i té 3.000 milions de visualitzacions cada dia. Ara mateix, està disponible en més de 40 idiomes i és present a 25 països. En el cas d’Espanya, ocupa el desè lloc en el rànquing de nombre de visites per països. Si tenim en compte aquestes dades, doncs, no sorprèn que alguns es refereixin a YouTube com la televisió planetària. Però YouTube és més que un mitjà de comunicació. I és per això ens interessa parlar-ne aquí. És també una xarxa social, un punt de trobada pel coneixement compartit i sobretot, una eina per l’apoderament. YouTube ens permet deixar de ser receptors passius per convertir-nos en emirecs i prosumers. És a dir, actuar al mateix temps com a emissors i receptors, o com a productors i consumidors de continguts. O sigui... que ens convida a comunicar-nos i aprendre d’una forma activa! Però ningú neix ensenyat. Com podem fer servir totes les possibilitats que ens ofereix YouTube? Què podem aprendre a través d’aquest canal? Com ens podem expressar?

El vídeo ha de ser entès com un mitjà per a vehicular informació i coneixement

En l’àmbit educatiu, YouTube ha suposat una revolució. El coneixement ja no es troba només als llibres ni entre les parets de les grans institucions acadèmiques, també circula a través d’aquesta xarxa en vídeos de tot tipus (des de tutorials a classes virtuals) i s’ha convertit en una font d’educació no formal molt important. En aquest sentit, podem considerar que YouTube contribueix, segons la definició de Pierre Levy, a la intel·ligència col·lectiva. La teoria d’aquest sociòleg és que a internet “ningú ho sap tot, tothom sap alguna cosa, tot el coneixement resideix en la humanitat”. És a dir, que el que no sabem per nosaltres mateixos, ara podem ser capaços de saber-ho gràcies al que ell anomena “comunitats de coneixement”. I YouTube n’és un exemple. Si apliquem aquesta teoria a l’escola, ens podem plantejar: per què no impliquem als alumnes en el seu procés d’aprenentatge i que cerquin continguts relacionats amb el que estan estudiant en aquesta plataforma? Per què no fem que desenvolupin algun punt del temari que treballen a classe a través d’un vídeo? Per què no els animem a compartir coneixements a través d’aquest canal amb alumnes d’altres escoles?

Però parlar de YouTube és també parlar d’un suport d’aprenentatge que tot i que no és nou, continua generant moltes reticències: el vídeo. El vídeo va entrar a les escoles amb els antics VHS i ja llavors va demostrar el seu potencial pedagògic. Però avui encara continua relegat a una font d’informació secundària perquè no té el mateix prestigi que el llibre de text (encara que aquest sigui digital). Això sembla greu en un món ple de pantalles com el que vivim, on les imatges són omnipresents en tots els suports que fem servir diàriament (ordinadors, mòbils, tauletes...) i per això potser és urgent acabar amb aquest prejudici cap a la cultura audiovisual. Ens agradi o no, avui, alguns YouTubers superen en número de seguidors al de lectors d’alguns escriptors de prestigi. Per tant, no pot ser que avui l’alfabetització continuï contemplant només la lectura i l’escriptura i deixi de banda tots els llenguatges i formats de comunicació actuals. El vídeo, per exemple, també ha de ser entès com un mitjà específic per vehicular informació i coneixement. I com a tal, hem d’ensenyar quin es el llenguatge, el format i els codis de comunicació que utilitza. Perquè no és veritat que les imatges parlen per si soles. Com qualsevol text, també estan carregades d’intencions. Per això és necessari ensenyar a llegir imatges.

I sí, és veritat que només fa falta navegar una estona per YouTube per adonar-se’n que és sobretot un espai d’oci i una font d’entreteniment inesgotable. Però això no significa que no es pugui fer servir amb finalitats educatives i pedagògiques que resultin estimulants pels alumnes al mateix temps que contribueixen a l’aprenentatge.